dijous, 25 d’octubre del 2012

El programa Escoles Verdes


El programa Escoles Verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

I, per tant, es plantegen tres grans objectius:

1.Ajudar els centres a incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.).
2.Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn.
3.Afavorir l'intercanvi entre els centres que comparteixe.n uns mateixos objectius. Fer xarxa.

Cada cop hi ha més escoles que col·laboren en la millora del medi ambient, aquí us adjuntem un vídeo d'una escola de la nostra ciutat, l'Escola Olga Xirinacs recentment clausurada per les retallades portades a terme per l'administració.

Aquest video deixa constància  de la importància  i la influència que pot arribar a tenir l'escola, però no pas ella sola, en parlar d'escola fem referència a tota la comunitat educativa ( pares, mestres, personal del centre, nens,....) i que junts podem aconseguir " UN MON MILLOR".



Què en penseu? 

Les pissarres digitals


Avui dia s'ha substituït l'ús de la pissarra de guix per les noves pissarres digitals interactives. 
No hi ha dubte que és un avantatge respecte als recursos que hem fet servir fins ara, el seu ús és molt senzill i intuïtiu, l'èxit està gairebé assegurat. 


La PDI està composta per:

- El videoprojector s'ha de col·locar a una distància correcte per tal de que abasti tota la pissarra i que es vegi la imatge lluminosa de gran dimensió, és a dir, que és l'instrument que proporciona la imatge a la pantalla.
- L'ordinador (portàtil o amb torre) ha de tenir incorporat el software, perquè sinó el sistema operatiu no funcionarà correctament. La seva funció és reproduir tota la informació emmagatzemada al disc dur.

- El mitjà de connexió és allò que connecta o comunica la pissarra amb l'ordinador, pot ser un cable, un usb, etc.
- La pantalla digital interactiva és l'instrument on es projecta la imatge i s'utiliza el dit per dominar-la.
- El software vé proporcionat pel distribuidor i permet gestionar la pantalla, capturar imatges, etc.
- El dispositu de control de punter ens permet projectar un format adequat per la visualització col·lectiva en una superfície interactiva de continguts digitals.




 En voleu saber més?

Si feu click AQUÍ trobareu tota la informació necessara sobre les PDI.




2.0



Aquí penjarem el nostre projecte, que consisteix en crear un objecte d’aprenentatge a partir del programa Jclic. Aquest és un material interactiu i didàctic on els nens aprenen i a més a més s’ho passen bé fent-ho servir.

Aquest projecte va destinat a nens d’uns 5 anys , ja que considerem que aquesta edat és molt important perquè els petits s’interessen  i comencen a parar atenció al seu entorn i no són tan egocèntrics com a les edats anteriors.

El tema del Jclic són els animals de granja, aquestes activitats estan plantejades per fer-les prèviament a una excursió a una granja, així els nens tenen conceptes previs del que veuran i gaudiran més de el viatge i dels animals.

Els objectius bàsics d’aquestes activitats són:

- Identificar els diferents animals de granja
-  Reconèixer els sorolls de cada animal
-  Aprendre a escriure el nom dels animals
-  Utilitzar l’ordinador com a eina de treball









dissabte, 20 d’octubre del 2012

L'espanyolització a les aules catalanes

Actualment, sentim a parla força sobre “l’espanyolització” dels alumnes catalans a les aules. Aquest es l’objectiu que s’ha proposat el ministre José Ignacio Wert, quan parla de la política educativa que vol implementar a Catalunya.

El ministre declarà fa uns dies que: mitjançant “l’espanyolització a les aules catalanes” aquests mateixos alumnes es sentiran orgullosos de les dues identitats, ja que creu que les dues son enriquidores.

Seguidament us deixem diverses opinions sobre aquest tema, i una carta que va escriure un noi català de segon de batxillerat, dirigida a Telecinco.





Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. 

He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me daigual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el castellano.

Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.

La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase:

Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.

¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...

Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de castellano dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.

divendres, 19 d’octubre del 2012

El ciberassetjament

QUÈ ÉS L'ALFABETITZACIÓ?

dijous, 18 d’octubre del 2012

Per una educació en igualtat!

" No limites su juego, no limites su futuro"



Aquí deixem un parell de vídeos de contes no sexistes, per millorar l’educació en igualtat





Considereu que actualment les escoles posen en pràctica una educació en igualtat?




El fracàs escolar a Espanya


Segons l’informe PISA el 26% dels alumnes espanyols no acaben el batxillerat ni els FP. Aquest fracàs és degut a la falta de motivació del professorat, falta de recursos econòmics i de la mediocritat de les lleis educatives instaurades.  El nivell de formació y el nivell de l’alumne es molt baix des de sempre si ens comparem am la resta d’Europa. També te gran influencia la falta d’autonomia del sistema educatiu que depèn dels governants del moment, ja que en vint anys hi ha hagut sis reformes educatives i en poc temps hi haurà una setena.
Ara us deixem un enllaç a l'entrevista de José Ramón Calvo on es parla del nostre sistema educatiu i com millorar-lo.


Com podem comprovar al vídeo un dels millors sistemes educatius d’Europa és el finlandès. Hem d’aprendre d’ells per tal de millorar i progressar en  l’educació per poder construir un futur millor per tots en el qual estudiar no sigui una obligació sinó que els alumnes desfruiti’n fent-ho.

Comparació entre el sistema educatiu finlandès i l’espanyol 




En aquest post us penjarem dos cançons que s'han fet molt famoses a tot el món, i que els nens les canten i se les saben com si fossin el "sol solet" o "la lluna la pruna".
Que us sembla que cantin unes cançons on el missatge es de tot menys infantil?
Feu les vostres reflexions i compartiu-les amb nosaltres! :D











Acostem la política als nens


Fa uns quants anys, si preguntaves als nens qui era el president del Govern o de la Generalitat t’ho sabien dir, potser perquè ho havien escoltat alguna vegada per la televisió, o perquè a l’escola s’havia comentat quan hi havia eleccions. Si preguntaves el nom d’algun ministre o conseller no en tenien ni idea, però clar, a la televisió no es parlava de política igual que ara, les coses anaven bé i no calia saber qui manava, ni que feia, ni quines lleis hi havia i es canviaven, qui eren els responsables, etc.

Ara, a les noticies, cada dia a totes hores surten tots els polítics de Catalunya, d’Espanya, dels nostres països veïns de la comunitat europea, d’altres països i ja no només saben qui és el que mana sinó que tenen mes coneixement dels partits polítics, de les reformes, de les protestes..

Un altre camí, també dins de la caixa màgica (la televisió), que tenen els nens per assabentar-se dels que manen és des d’una perspectiva satírica i divertida, com per exemple amb el programa “Polònia” de Tv3.
A través d’aquest programa s’acosten als polítics de manera desenfadada, relacionen la política amb temes d’actualitat, cançons que estan de moda, esportistes coneguts, presentadors de televisió, pífies.. i els nens així sense donar-se compte agafen cultura general, i després quan els veuen a les noticies els relacionen amb el seu partit polític, amb el seu càrrec i amb l’entorn on es mouen.

Aquí us deixem un vídeo de l’últim capítol de Polònia, que ha estat tot un èxit entre els joves. 


dimecres, 17 d’octubre del 2012

Les xarxes socials


Les xarxes socials són un sistema de comunicació que poc a poc s’han fet un lloc a la vida de les persones. Tothom porta el mòbil connectat al facebook, twitter, tuenti, whatssap, messenger, etc. Amb això hi ha una comunicació constant amb amics i persones de tot el món, a més a més d’estar informat de noticies i el que passa al món al minut; de vegades fins i tot les noticies arriben primer a les xarxes socials que als telenotícies.





Aquest ús també ha arribat a les aules. Molts alumnes fan un grup al facebook per preguntar els deures, per preguntar dubtes, per passar-se apunts, per dir a tots els companys si el mestre els hi ha dit alguna cosa important, per posar-se d’acord en algun tema, etc. Si algú no ve a classe també li serveix per assabentar-se del que s’ha fet o si hi ha exàmens o treballs.

Aquest format seria de manera informal, una cosa que fan els alumnes per la seva banda, però entre professors i alumnes també hi ha una plataforma que serveix de comunicació, per penjar deures, per comunicar exàmens, treballs, per informar als alumnes que no vindran i també per penjar materials de suport i ampliació (documentals, vídeos, textos o llibres) sobre el temari que es dona a classe. Aquest servei més formal és el moodle. 





Tot el que em explicat fins ara són coses positives de relacionar les noves tecnologies i les xarxes socials amb l’ensenyament, però no tot és bo, també hi ha una part negativa. Aquestes xarxes socials creen una addicció, sobretot als més joves, que no les utilitzen de la manera adequada. En comptes d’aprofitar les xarxes socials per comunicar-te amb els teus amics, torbar finalitats didàctiques, aquestes s’han convertit en un diari personal. Allà tothom penja les seves fotos, on és moment a moment, què fa, amb qui està, on anirà, les relacions amb els amics, si es barallen, si es porten bé.. Fent que acabin sent un lloc poc segur, on exposes la teva vida sense saber les conseqüències que això pot suposar.





 
Design by Wordpress Theme | Bloggerized by Free Blogger Templates | Best Buy Printable Coupons